Junio

Veranito que llegó, y completamente distinto a lo que teniamos el año pasado. Estrés de examenes? Que estrés! Nada, absolutamente nada, no nos hemos preocupado lo más mínimo de las pruebas de la universidad. Cansado de matarme a estudiar y condicionar mi tiempo a las labores, el tiempo se condiciona a lo que realmente te gusta, lo otro, simplemente obligaciones que no hay que dejar de lado.

Viene el calor, tras unos dias asfixiantes donde dormir se hace un castigo más que un descanso, ahora refresca de noche. Se está muy bien al lado de la ventana, donde entran airecillo que sabe a gloria. No es que me entusiasme la idea de pasar un verano a la bartola, sin hacer nada. Me gustaría, como tantos otros estudiantes, poder trabajar en lgo que me de dinero para mis cosas.

Tampoco es que lo esé buscando con insistencia, la cosa está chunga y por eso mismo desanima el ponerse a buscar. Mientras, nos tomamos unos dias de relax, leemos, ese hábito que el instituto y la universidad no ha arrebatado. ¿Porque? Por hacerme leer cosas que no tienen ningún sentido, que son somniferos para los lectores, sin embargo, si el tema es sugerente, es un gran pasatiempo.

En lo ánimo, paranoias de todo tipo, a unos les llegan alergias y a mi pensamientos trastornadores. Que si nadie me quiere, que si estoy solo, que si hago el ridículo con mis comentarios, que si quialquiera recibe más apoyo que el mio, como si el hecho de tener admiradores supusiera más felicidad. No podemos caer en ese error, la felicidad depende de uno mismo y de lo que haga en su dia a dia.

Y así nos plantamos en otro verano, aprovechemoslo, como en tantos anteriores, para reflexionar, para fortalecer el autoestima para desconectar del mundo. Visitemos el famoso búnker de los recuerdos, donde entras desanimado y sales renovado. Allí es donde debo pasar mis vacaciones, mientras los demás visitan sus segundas residencias. Alla vamos felicidad!

Sentiment d'identitat

M’agradaria exposar la meua humil opinió sobre aquest sentiment anomenat “valencianisme”, pot ser el costes més d’un enemic, però així veig jo les coses i ningú em podrà acusar de demagog. Valencià és qui naix a València, qui tracta de que la ciutat millore cada dia. No és més valencià qui més adore a la Xeperudeta, qui més estima li tinga a les falles o qui més s’emocione amb la senyera. Aquestos tres exemples no diexen de ser simbols de la ciutat, elements que cadascú pot elogiar o ignorar en la seua total llibertat. Tenim certa tendència a posar etiquetes i ser radicals, si estimes la senyera diuen que ets blaverista, i jo crec sincerament que molts valencians no saben ni que vol dir eixa paraula. Si defenses la llengua t’etiquetes de catalanista ¿i que? És un delicte ser catalanista? 

Més podriem aprendre d’ ells en lloc de buscar enemics. Tenir estima a Catalunya no implica odiar la cultura valenciana, tot el contrari, veiem en Catalunya un referent per a que València explote al màxim les seues arrels i tradicions. Açò significa que odiem Espanya? No, rotundament negatiu, ni tots els catalans volen la independència ni tots els catalans volen invadir València (tonteries de la transició que molt tenen a veure Las Províncias). Com ja sabreu, soc d’ esquerres, però això no significa que defense totes les seues actuacions, no hem casaré amb cap ideologia. M’agrada València, m’emocione amb la senyera i no soc blaverista (menja-teu com pugues però és així)  ni del PP, m’emociona veure a la nostra patrona i no soc devot, simplement es un símbol de la ciutat que amaga moltes emocions darrere i que per motius familiar aprecie. 

Crec en una València millor, que defense la llengua com un patrimoni únic en lloc d’invertir tants diners en complexes immobiliaris, en totes ixes institucions que més que fer bé a la nostra cultura, la van destruint. I per supost, m’agraden les falles, que a qui les relaciona amb la dreta, li recomanaria que escarbara en la nostra història per veure amb quin motiu es plantaven els primers monuments. Valencianista és per tant qui defensa una ciutat millor, independentment del mitjà que empri, però que sempre tinga en compte el respecte a totes les manifestacions culturals i que en lloc de rivalitzar amb altres cultures, tracte d’incorporar-les o aprendre d’elles. Perquè sols així s’aconseguirà una convivència en harmonia que beneficie a tots.